PETIT POEMA PER A PERNELLE
TONET
Descobrir el cel cada capvespre,
tornar a casa per un camí plé de corbes.
Camí llarg, dolçament llarg i sorprenent,
lliure de la insensatesa dels homes sense cor.
Camí on els ulls perden la mirada
en un mar plé de blau,
caminant sota les ones,
en irreals llunyanies.
PERNELLE
Tú al meu costat,
jo al teu costat,
caminant a dos sense perdre la calma,
caminant al compàs de l'aigua que ens emporta,
i seguint els corrents marcats pel sol alhora.
Blau és el camí, blanca de sal la pau.
verd el firmament de tranquilitat plena,
mirem un altre món, un cel que tot ho envolta,
i cadascú a la seua, ens reveurem demà.
Potser que aquest camí que marca un trós de vida
siga per uns amics una llínia traçada
per veure uns ulls contraris als de la gent normal
i descobrir, parlant, altres significats
al que la vida ens dona,
ambdos, vora a la vora.
Alle Rechte an diesem Beitrag liegen beim Autoren. Der Beitrag wurde auf e-Stories.org vom Autor eingeschickt Maria Teresa Aláez García.
Veröffentlicht auf e-Stories.org am 04.01.2008.
Vorheriger Titel Nächster Titel
Mehr aus der Kategorie "Freundschaft" (Gedichte in spanischer Sprache)
Weitere Beiträge von Maria Teresa Aláez García
Hat Dir dieser Beitrag gefallen?
Dann schau Dir doch mal diese Vorschläge an: